Joves poetes de la mediterrània

De bell nou arriba

amb l'exactitud i precisió d'un vell rellotge suís

el Solstici d'estiu, on es conjuguen monoiques energies

que vermen els darrers dies d'una primavera

que es marceix dins la dansa d'espigues de blat

que tomben a la mirada de bruixes penjades a la coa de l'estiu.

 

Solstici poètic de veus roentes i feridores

de joves poetes que escupen els versos més irreverents i cínics,

tanta ofensa a desaire vostre.

Cap-rojos vos coronen a l'horitzó de les visions de la vostra mirada.

 

Els corals es destenyeixen donant color

al pecat més íntim de salives

que cauen al buit d'ejaculacions de ribelles de prostíbuls de sirenes,

fossilades entre la grisor de la barba d'un vell capità

que vos porta de terres exòtiques el rom d'un poema oblidat.

 

Nits minvades que roben de les prunes

el color negre morat per encoixinar el futur,

que rebenta la vergonya de maleïts demiürgs

que neguen la paraula a la vostra jove veu.

 

Solstici d'estiu,

blanc paper i tinta xinesa

per als joves poetes de les illes.

 

 

Antoni Gost. Coordinador de l'Aula Poètica de la Fundació ACA

Captura de Pantalla 2020-05-10 a les 13.